Estalinisme

Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica,^[1] com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits. En resum, alguns dels aspectes més significatius de l'estalinisme van ser una economia col·lectivista i dirigida per l'estat, la consolidació de la indústria pesant, el culte al líder i la militarització de la societat.^[2]

En un principi, el terme ha estat utilitzat per opositors polítics i pensadors crítics amb la figura de Stalin (lligats en gran manera, encara que no necessàriament, a la tradició marxista i comunista), en referència a un tipus de govern o règim de característiques hiperpresidencialistes, sovint identificat amb el bonapartisme. Així mateix i per extensió, amb ell se solen referir al conjunt de sistemes polítics amb elements comuns o afins als desenvolupats o implementats durant el mandat de Stalin, associats per aquests a estats obrers degradats, és a dir, que van experimentar una sèrie de transformacions o deformacions burocràtiques que van reproduir en el seu si noves situacions de dominació i contradicció de classes, la qual cosa els converteix en radicalment oposats a la filosofia autogestionària i democràtica del socialisme i les propostes o pràctiques dutes a terme per referents com Lenin i el partit bolxevic.^[3]

Aquests sistemes es caracteritzarien per certs procediments de control o repressió (sovint arbitrària)^[4] cap a la població, l'estatització o col·lectivització forçada i controlada de l'economia, amb un fort monopoli o predomini de l'Administració de l'Estat.^[5] També afavoreix la instauració i consolidació en les diferents esferes de poder i institucions d'una classe burocràtica, pertanyent o fortament vinculada a la jerarquia d'un únic partit identificat amb el marxisme-leninisme, la industrialització accelerada^[6](a vegades referida a no tenir en compte el cost humà i l'impacte mediambiental),^[7] provocant episodis de fam com la Holodomor,^[8] les mobilitzacions i deportacions en massa, la persecució i desaparició d'opositors polítics del mateix partit o grup, i de qualsevol possible oposició fora d'aquest. Amb aquestes premisses, altres comunistes i socialistes, com també els capitalistes, per semblança, analogia o implantació d'aquest sistema, qualifiquen d'estalinistes altres règims, com els de Corea del Nord (amb Kim Il-sung), Albània (amb Enver Hoxha) i Romania (amb Nicolae Ceausescu).

Durant el seu govern, Stalin va convertir la retardada Unió Soviètica en una autèntica potència mundial amb un creixement vertiginós que mai no van aconseguir els caps d'estats soviètics posteriors, els quals van cridar a la desestalinització.^[9]Durant el govern de Stalin van augmentar les competències del control per part del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, cosa que el partit considerava necessària per a afrontar la industrialització i la posterior Segona Guerra Mundial. És per aquest motiu que hi ha qui considera l'extinta Unió Soviètica un estat obrer amb deformacions burocràtiques, i no un estat socialista. Hi ha els qui van més enllà perquè el consideren, en especial en cercles trotskistes, com una forma d'estatització o de capitalisme d'estat (Tony Cliff).

↑ «estalinisme». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 juliol 2023].
↑ Deutscher, Isaac. Stalin, a political biography. London, New York, Oxford Univ. Press, 1949, p. 7-9.
↑ Suny, Ronald Grigor. The Soviet experiment : Russia, the USSR, and the successor states. New York : Oxford University Press, 1998, p. 221. ISBN 978-0-19-508105-3.
↑ Pons, Silvio; Service, Robert. A Dictionary of 20th-Century Communism (en anglès). Princeton University Press, 2022-04-12, p. 307. ISBN 978-1-4008-3452-5.
↑ García Moya, Manuel «Las purgas silenciadas del franquismo y estalinismo». Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, 11, 2013, pàg. 3–21. ISSN: 1138-7319.
↑ Kotkin, Stephen. Magnetic Mountain: Stalinism as a Civilization (en anglès). University of California Press, 1997-02-27, p. 70-79. ISBN 978-0-520-91885-6.
↑ Ramos Gorostiza, José Luis «El socialismo fabiano ante la planificación centralizada: el viaje de Beatrice Webb a la Rusia estalinista». Información Comercial Española, ICE: Revista de economía, 852, 2010, pàg. 39–57. ISSN: 0019-977X.
↑ Service, Robert. Comrades!: A History of World Communism (en anglès). Harvard University Press, 2007, p. 3-6. ISBN 978-0-674-02530-1.
↑ Jones, Polly. The Dilemmas of De-Stalinization: Negotiating Cultural and Social Change in the Khrushchev Era (en anglès). Routledge, 2006-04-07, p. 2-4. ISBN 978-1-134-28347-7.

[1] «estalinisme». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 juliol 2023].

[2] Deutscher, Isaac. Stalin, a political biography. London, New York, Oxford Univ. Press, 1949, p. 7-9.

[3] Suny, Ronald Grigor. The Soviet experiment : Russia, the USSR, and the successor states. New York : Oxford University Press, 1998, p. 221. ISBN 978-0-19-508105-3.

[4] Pons, Silvio; Service, Robert. A Dictionary of 20th-Century Communism (en anglès). Princeton University Press, 2022-04-12, p. 307. ISBN 978-1-4008-3452-5.

[5] García Moya, Manuel «Las purgas silenciadas del franquismo y estalinismo». Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, 11, 2013, pàg. 3–21. ISSN: 1138-7319.

[6] Kotkin, Stephen. Magnetic Mountain: Stalinism as a Civilization (en anglès). University of California Press, 1997-02-27, p. 70-79. ISBN 978-0-520-91885-6.

[7] Ramos Gorostiza, José Luis «El socialismo fabiano ante la planificación centralizada: el viaje de Beatrice Webb a la Rusia estalinista». Información Comercial Española, ICE: Revista de economía, 852, 2010, pàg. 39–57. ISSN: 0019-977X.

[8] Service, Robert. Comrades!: A History of World Communism (en anglès). Harvard University Press, 2007, p. 3-6. ISBN 978-0-674-02530-1.

[9] Jones, Polly. The Dilemmas of De-Stalinization: Negotiating Cultural and Social Change in the Khrushchev Era (en anglès). Routledge, 2006-04-07, p. 2-4. ISBN 978-1-134-28347-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]